La peça

L’art antibel·licista

Dibuixos i gravats de Ramon Ferran

L’art, al llarg de la història, no ha estat exempt —ans al contrari— d’un fort contingut ideològic. Ja sigui per estar al costat del poder o bé per criticar-lo de manera velada o directa, l’art ha estat una de les eines propagandístiques més usades. Durant aquest darrers mesos, en què la temperatura bèl·lica ha augmentat arran de la guerra d’Iraq, han estat nombroses les manifestacions dins l’àmbit artístic que s’ha posicionat —en aquest cas— a favor de la pau.És dins d’aquest context que cal emmarcar la darrera donació de l’artista reusenc Ramon Ferran. De fet, a l’hora de valorar la seva trajectòria artística no la podem deslligar del seu compromís polític i social. Un compromís que el va dur a renunciar a prebendes procedents d’un règim dictatorial (que haguessin pogut donar una forta empenta a la seva trajectòria) i a participar activament en la lluita —també amb la seva obra, durant el franquisme— per la democràcia i la llibertat.A rel del conflicte, Ramon Ferran va voler fer una donació que fos, alhora, un acte de protesta contra una guerra injusta i injustificada. Així, el 28 de març va donar a l’IMMR dos gravats que l’any 1968 va realitzar com a protesta per la guerra del Vietnam. Ambdues obres han estat exposades fins al mes de juny en el Museu d’Art i Història i en el Museu Salvador Vilaseca. La donació, a més a més d’aquests dos gravats, es composa de deu obres més —realitzades en diferents tècniques— que tenen com a denominador comú la seva temàtica de fort contingut polític i social. Realitzades entre els anys 1972 i 1976, algunes d’elles van patir la censura, retirades per ordre governativa d’una exposició oberta en una sala de Girona. Referències a la repressió, a la llibertat, a la justícia, crits contra el capitalisme, són els lemes constants en aquestes obres. Obrers, manifestants, repressors (guàrdies civils), símbols del capitalisme… són representats clarament, sense metàfores, amb el desig d’una lectura directa, tan directa com ho són la injustícia i la manca de llibertat. Són obres molt poc poètiques, sense cromatismes, en els quals sempre dominen els negres, els grisos i els marrons —de fet l’únic color que apareix és el vermell, el color de la sang. Dins d’aquest conjunt, l’obra Autoretrat sintetitza de manera contundent el seu pensament: sobre el seu retrat frontal, de mig cos, hi ha la marca de la Coca-Cola —símbol del capitalisme— i la bandera espanyola —símbol de la repressió individual i col·lectiva–, i per damunt d’ells hi ha dibuixada una persona d’esquena nua i asseguda en un orinal. Clar i català.

-----------------------------------------------------------

ANTERIORS