Josep Llovera. Ball Flamenc (MNAC) Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

La peça

Ball flamenc, de Josep Llovera

Un dels pintors de casa nostra que no podia faltar en l’exposició dels pintors reusencs del segle xix és Josep Llovera i Bofill (1846-1896). Baldomer Galofre, Josep Tapiró i Josep Llovera foren els que prengueren el relleu, en l’àmbit local, a Marià Fortuny, figura cabdal de la pintura vuitcentista a casa nostra. Tot i que, de tots tres, Llovera era el menys dotat, el seu treball va ser àmpliament reconegut, no només entre els seus conciutadans, sinó també en amplis cercles artístics de l’Estat. Llovera va ser, també, el menys fortunyista dels tres, tot i que l’admirava i al mateix temps va establir-hi certa amistat durant la seva estada a Madrid –el fet que Llovera hagués nascut l’any 1846 també fa difícil que l’amistat s’hagués iniciat durant la infantesa a Reus–. La seva formació pictòrica va ser notable –amb estades a Madrid, Berlín, París, Tànger…—, encara que, en els seus inicis va destacar en la caricatura i el dibuix humorístic i va participar, amb el pseudònim Periquin, en diversos periòdics d’aquest perfil (Album humorístico, Lo Tros de Paper, L’Ase…).

A diferència de Baldomer Galofre i de Josep Tapiró, els darrers deu anys de la seva vida va residir a la seva vila natal, Reus, on va participar activament en la vida cultural. Això explica en part que abundin obres seves en col·leccionistes particulars locals. La seva pintura, sempre dins els cànons més conservadors, va evolucionar cap a un realisme anecdòtic de factura acurada i detallada i que, segons algun crític, s’apropa al que podia fer un Francesc Masriera, aleshores encara de moda entre la burgesia catalana de gust més conservador. La seva temàtica preferida va ser la figura del sexe femení. Bona part de les seves models eren dones joves que formaven part de les companyies líriques i teatrals —la majoria que actuaven al Teatre Fortuny—, pintades, això sí, sota la vigilant mirada de l’esposa del pintor.

De Josep Llovera, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ens ha cedit, per a la nova exposició permanent del Museu d’Art i Història (Fortuny i els pintors reusencs del segle xix), el quadre Ball flamenc. Aquesta és una obra sense data precisa, tot i que la podem situar a l’entorn de 1890, quan Llovera ja havia retornat a Reus. És un oli de gran format (104 x 159,5 cm) que du el segell inconfusible del pinzell de Llovera. Potser l’escena representada és més narrativa que les que l’autor tenia el costum de realitzar. Aquesta transcorre en un cafè-teatre, de localització imprecisa, a l’escenari del qual té lloc una actuació flamenca. El lligam entre l’escenari i la platea, on estan ubicades les taules del cafè, es dóna en dos punts: en primer terme amb un soldat que piropeja una de les ballarines, que li somriu, i a segon terme, un cambrer serveix una beguda a una altra de les ballarines. La narració de l’escena té continuïtat en les diferents situacions que van succeint entre els personatges repartits per les taules de la platea i de les llotges del fons. Aquesta és una obra on tot i que el component femení és la base temàtica del quadre, s’hi suma una voluntat realista en representar-hi un context que va més enllà del mobiliari. Així doncs, en l’ambientació del cafè-teatre, Llovera capta fidelment un espai d’oci restringit al sexe masculí, com era habitual en aquella època.

Marc Ferran
Director del MAHR

-----------------------------------------------------------

ANTERIORS