Ajudeu als perseguits antifeixistes. Cartell editat pel Socors Roig Internacional (circa novembre de 1936). IMMR 13383. Foto: Carles Fargas / Arxiu IMMR.

La peça

Un cartell del Socors Roig Internacional (1936)

El dijous 10 de maig de 2007 es va inaugurar a la Sala Reus del Museu d’Art i Història la mostra Cartells de la Segona República (1931-1939), en què s’exposen gairebé la meitat dels exemplars impresos originals de cartells editats entre 1931 i 1939 que formen part de la donació de la senyora Maria Montserrat Barenys i Busquets a l’Institut Municipal de Museus de Reus. En total, són cent cinquanta els cartells (inclosos quatre duplicats) que pertanyen a aquest període tan transcendent de la nostra història contemporània, dels quals –per qüestions d’espai– s’exposen ara públicament seixanta-nou exemplars. En aquesta col·lecció de cartells, que esdevé una de les més importants de Catalunya, hi ha mostres d’obres realitzades per artistes gràfics tan reconeguts com Carles Fontserè (traspassat el 4 de gener de 2007), Ricard Giralt-Miracle, Ricard Obiols, Sim (José Luis Rey Vila), Helios Gómez, Ricard Fàbregas, Josep Morell, José Bardasano, Henry (Enrique Ballesteros), Cristòfor Arteche, Lorenzo Goñi, Fritz Lewy, etc.

En la mostra i en el catàleg que s’està preparant, els cartells s’han ordenat de manera cronològica i d’acord amb els esdeveniments polítics coetanis. Els primers corresponen al procés de debat i d’aprovació de l’Estatut de Catalunya (1931-1932) i els darrers, al període de la Guerra Civil (1936-1939). També s’hi poden veure diversos exemplars editats arran dels diferents comicis republicans (en especial per a les eleccions generals del febrer de 1936), diversos cartells oficials i informatius de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona i uns quants de promoció de diverses entitats culturals i d’un caràcter sovint més informatiu que propagandístic, tots ells datats dins el mateix període republicà. De manera complementària, en la mateixa mostra s’exposen altres documents coetanis procedents de la mateixa donació, sobretot impresos –exemplars de periòdics, fulls volants, auques, una papereta de vot, etc.– però també algun de manuscrit, com una targeta postal tramesa per un soldat català des d’un dels fronts de guerra.

És especialment remarcable la varietat ideològica reflectida en aquest fons, particularment per la presència de diversos cartells editats per formacions conservadores i anticomunistes, com la Lliga, Acción Popular, la CEDA o el Front Català d’Ordre, durant el període 1931-1936. També es poden destacar, pel seu interès, els cartells i documents editats arran de la promulgació de l’Estatut (1931-1932) i els cartells oficials apareguts durant els darrers mesos de la guerra civil a Catalunya. En un cas excepcional, de 1937, un cartell fou reaprofitat i imprès pel darrere, amb dos missatges diferents. El cartell més tardà, que reprodueix un discurs del president Companys, fou editat durant el gener de 1939, pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

El cartell que hem seleccionat (IMMR 13383) fou editat pel Socors Roig Internacional (SRI) pels volts de novembre de 1936, pocs mesos després d’iniciat el conflicte bèl·lic. El lema que encapçala el cartell, “Ajudeu als perseguits antifeixistes”, era un dels objectius primordials d’aquesta entitat, creada l’any 1922 a la Unió Soviètica amb el nom d’Organització Internacional d’Ajut als Artífexs de la Revolució. Durant la Segona República Espanyola, el SRI prestà suport als perseguits pels fets d’Octubre de 1934 i, com és natural, incrementà la seva tasca durant el període de la guerra civil, tot procurant aliments per als refugiats i per als infants, entre altres activitats portades a terme a la rereguarda republicana. Cap al final de 1937, la seu central de l’organització s’instal·là a París, on estigué fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, durant la qual romangué inactiva. Nogensmenys, la seva activitat es mantingué a la Unió Soviètica fins al 1947.

El cartell és obra de Lorenzo Goñi (Jaén, 1911 - Lausana, 1992), qui el 1936 s’afilià al Sindicat de Dibuixants Professionals. El seu col·lega Carles Fontserè el descriu com “un àngel caigut del cel […]; d’aparença seràfica, ros i amb uns ulls aparentment molt clars, va presentar-se un dia demanant col·laborar i fou admès immediatament. Abans de la revolució mancava de professió definida, per bé que havia fet algun treball publicitari de poca importància. […] Vingué a Barcelona d’adolescent. La revolució i la guerra civil el van llençar a la palestra de manera total i va resultar un stakhanovista del cartell. De llavors ençà ha estat un artista rellevant […]. Goñi, malgrat tenir un caràcter alegre i comunicatiu, patia una sordesa duríssima, conseqüència del xarampió sofert quant tenia cinc anys, cosa que el forçava a un cert aïllament, però era un treballador incansable que es va guanyar l’estima de tots. Goñi és l’autor d’un dels cartells més populars i més recordats de la guerra civil: representa un combatent ferit a terra que assenyala amb un dit acusador tot dient: «I tu, què has fet per la victòria?» […]”.1

L’ús dels colors blau, vermell i blanc és efectiu i impactant, amb el punt central ocupat per l’estel roig de tres puntes que corresponia a l’emblema de l’organització editora (un estel que també fou utilitzat per les Brigades Internacionals). Com tants d’altres, fou imprès als tallers Electra, de Barcelona, i té les dimensions estàndards dels cartells d’aquella època, és a dir, cent centímetres de longitud per setanta d’amplada. El seu estat de conservació és molt bo.

1 - C. Fontserè, Memòries d’un cartellista del 36 (1932-1939), Proa, Barcelona 2006, p. 204-205.

Jaume Massó Carballido i Marc Ferran Sans
Directors del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i del Museu d’Art i Història de Reus, respectivament

-----------------------------------------------------------

ANTERIORS