 L’Institut
Municipal de Museus de Reus és un organisme autònom de l’Ajuntament
de Reus creat el novembre del 2001. És una institució pública
municipal, sense finalitat lucrativa, dedicada a la investigació,
conservació i difusió del patrimoni cultural de Reus i la
seva àrea.
L’Institut Municipal de Museus de Reus té els serveis centrals
al Raval de Santa Anna, 59. 43201 Reus.
Els Museus de Reus col·leccionen, conserven i exhibeixen objectes
testimonis materials de la vida de l'home i el seu entorn.
Els Museus de Reus, que són gestionats a través de l’Institut
Municipal de Museus de Reus, actualment són dos: el Museu d'Arqueologia
Salvador Vilaseca de Reus (Raval de Santa Anna, 59) i el Museu
d’Art i Història de Reus (Plaça de la Llibertat,
13).
Els Museus de Reus són hereus d'una pràctica museològica
que comença, al tombant de segle, amb la formació de col·leccions
per part d'associacions culturals i grups excursionistes.
Però la història dels museus reusencs va lligada, fonamentalment,
a la personalitat de Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975),
com a investigador en els camps de l'arqueologia i la història, i
impulsor d'actuacions museístiques.
El 1934 es crea el primer museu municipal de la ciutat, ubicat a la casa
Rull i el 1961 es trasllada a l'edifici de la plaça de la Llibertat
que constitueix, en l'actualitat, la seu del Museu d’Art i Història
de Reus.
El 1979 el Banc d'Espanya va fer donació al municipi de l'edifici
que havia ocupat la seva sucursal reusenca, construït per l’arquitecte
modernista Pere Caselles a començaments de segle al Raval de Santa
Anna. En aquest immoble s'hi ubica la col·le cció
d'arqueologia del Dr. Vilaseca que, després de la seva mort, havia
passat a la Ciutat per donació dels seus hereus. Va ser obert al
públic el 1984. En aquest edifici hi ha els serveis centrals de l’Institut
Municipal de Museus de Reus.
El 1991 es constitueix el Museu Comarcal Salvador Vilaseca com a resultat
de la integració del museu Comarcal i el d'Arqueologia en un únic
organisme, que tenia dos equipaments, el del Raval de Santa Anna i el de
la plaça Llibertat, sota un mateix nom, el de Museu Comarcal Salvador
Vilaseca.
L’Institut Municipal de Museus de Reus es va constituir l’any
2001 com a organisme que ha d’ajudar a desenvolupar el Pla de Museus
de Reus. Amb aquest Pla la ciutat es dotarà de diferents equipaments
museístics que enriquiran la seva oferta cultural i tematitzaran
molt més els equipaments actuals.
El Pla preveu el ja vigent Museu d’Art i Història de Reus
a la plaça de la Llibertat (que fins al 2001 rebia el nom de Museu
Comarcal Salvador Vilaseca-Edifici Plaça de la Llibertat). La seu
del Raval de Santa Anna continuarà duent el nom del precursor dels
museus reusencs, el Museu Salvador Vilaseca, i acull la mostra permanent
de Prehistòria i Món Antic i també la mostra permanent
“Gaudí & Reus”, dedicada al genial arquitecte reusenc.
El Pla de Museus també preveu la creació d’una Fototeca
Municipal a l’edifici del Mas d’Iglésias i planteja
la futura creació d’un espai dedicat a l’art contemporani
i al patrimoni festiu de la ciutat.
Les col·leccions de l’Institut Municipal de Museus de Reus
abasten tres grans àmbits:
- Prehistòria i món antic
Es conserva una important col·lecció de peces, representatives
de totes les cultures prehistòriques i protohistòriques,
a través de les quals es pot explicar la vida quotidiana dels nostres
més remots avantpassats -eines, ornaments, objectes rituals–
a partir de troballes realitzades, principalment, a les comarques del
Baix Camp, Priorat i Conca de Barberà.
Destaquen, entre altres, el gravat d'una cèrvola sobre pissarra,
procedent del jaciment de Sant Gregori de Falset, datada cap el 8.000
aC., la col·lecció de peces d'extraordinària qualitat
del Cau d'en Serra de Picamoxons, els vasos campaniformes de la cova del
Cartanyà de Vilaverd i les col·leccions dels jaciments dels
camps d'urnes.
- Etnologia i Història
Els Museus de Reus apleguen importants col·leccions referents a
diversos oficis i al món gremial de la ciutat: eines i estris,
objectes devocionals, documentació i mostres de la producció.
En aquest sentit, l’Institut compta amb un fons prou útil
per explicar la vida econòmico-social de la ciutat en el passat,
especialment pel que fa als segles XVIII i XIX.
Entre aquestes col·leccions destaquen les referents a agricultura
i ramaderia; oficis pre-industrials (argenters, blanquers, basters, boters,
espardenyers, ferrers, fusters, impressors i enquadernadors, llauners,
terrissers, teixidors…); creences i religiositat, la vida social
i festiva o la vida domèstica.
En els darrers anys, l’Institut ha enriquit les seves col·leccions
de ceràmiques decorades, entre les quals destaquen les de reflex
daurat, dels segles XVI i XVII, gràcies als materials procedents
de les excavacions efectuades prop del raval del Pallol de la ciutat.
- Art
 Es
conserven notables col·leccions d'art, la major part de les quals
fan referència a Reus o han estat realitzades per artistes vinculats
a la ciutat. Abasten des del segle XIV a l'actualitat, es troben al Museu
d’Art i Història de Reus, i destaquen les següents:
– El fons del Barroc, amb obres dels segles XVII i XVIII, d'Agustí
Pujol II, Isaac Hermes, Rafael Rocafort i Pere Costa.
– El llegat Pedrol Rius, format per 30 taules gòtiques del
segle XV.
– La col·lecció Marià Fortuny, amb olis aquarel·les,
gravats i dibuixos de la seva etapa africana.
– El fons del segle XIX, amb obres d'Hortensi Güell, Baldomer
Galofre, Josep Tapiró, Tomàs Berguedà…
– Escultura de Joan Rebull
– La col·lecció d'art contemporani, amb obres de Ramon
Ferran, Salvador Juanpere, Joan Rom, Manel Llauradó, Francesc Vidal,
Antoni Garau…
Fotografia
La Fototeca Municipal de Reus disposa d’un fons únic tant
documental com artístic que abasta èpoques des dels inicis
de la fotografia fins a temps més recents.
|
